Article de Ute Gabriel and Pascal Gygax (2016) que he traduït de l’anglès al català [Gabriel, Ute and Gygax, Pascal (2016): Gender and Linguistic Sexism. Dins de Howard Giles & Anne Maass (Editors), Advances in Intergroup Communication. New York, NY: Peter Lang Publishing.
Crec que val la pena llegir-lo (com altres que aniré penjant sobre aquest tema) perquè proporciona molts coneixements i, per tant, a més de fer-nos més savis i sàvies (!) en temes relatius a la comunicació entre els gèneres femení i masculí ens dota d’arguments per contrarestar les explicacions de les persones que pontifiquen que, per exemple, el gènere gramatical no marcat de les llengües indo-europees (com el català i el castellà) no es refereix al gènere (sexe) masculí.
Qui ho desitgi pot saltar-se el “Resum” i la “Teoria de l’auto-categorització” (és una teoria de psicologia social) i anar directament al tercer punt : “La gramaticalització del gènere”. És un suggeriment dirigit sobretot als que no sou psicòlegs socials. També podeu obviar les “Conclusions” i centrar-vos, per tant, en els punts centrals de l’article.
Resum
El llenguatge, com a vehicle de representacions, pot ressaltar, accentuar o fins i tot difuminar els límits entre grups. Aquesta idea és il·lustrada pels gèneres gramaticals i l'ús normatiu de termes masculins en els idiomes generitzats (amb consciència de gènere) que, tot i que potencialment guarden un significat general pel que fa al gènere, condueix a una invisibilitat femenina demostrada empíricament, i fins i tot a l'exclusió de la dona en les representacions de gènere. La mera existència de marcadors de gènere semàntics (per exemple, en francès "doctoresse") o semàntics (denominar a un metge "doctora") activa les categories de gènere, suggerint que el gènere és rellevant fins i tot quan no ho és, perpetuant així les diferents expectatives i els estereotips de gènere.
Per tant, en aquest capítol abordarem el problema de la "gramaticalització del gènere" des de la perspectiva de les relacions intergrupals. Usant la teoria de la identitat social, i més concretament la teoria de l'auto-categorització (Turner, Hogg, Oakes, Reicher, i Wetherell, 1987), deduïm que la gramaticalització del gènere contribueix fortament a la saliència o accessibilitat de la categoria social "gènere". En relació amb això, nosaltres considerem que l'ús dual de formes gramaticalment masculines per referir-se tant a les persones en general (formes genèriques) com als homes en particular (com a formes de gènere específic) és un reflex de les jerarquies entre grups i ajuda a definir els límits entre els mateixos d'una manera que perjudica les dones.
La nostra investigació complementa els treballs previs aplicant la teoria de l'auto-categorització a efectes de la comunicació generitzada (per exemple, Palomares, 2004, 2012), ja que no ens centrem en les conseqüències comunicatives de la identificació mitjançant un gènere, sinó en com les característiques particulars d'un idioma ajuden a convertir a aquest gènere en una categoria, determinants els límits intergrupals a fi d'incloure o excloure les dones en el discurs general i promoure o obstaculitzar la participació de les dones en àrees específiques.
Com a punt de partida per al nostre argument, presentem els conceptes d'auto-categorització i gramaticalització de gènere. Volem demostrar com aquests dos conceptes poden presentar-se entrellaçats i discutim l'evidència empírica recent a la llum d'aquest nou enfocament. Després, ens centrem en l'ús asimètric de les formes gramaticals del gènere, cosa freqüent en molts idiomes generitzats, i en les seves conseqüències per a la invisibilitat generalitzada de la dona en el discurs, així com per al sentit de pertinença dels individus.
En aquest context, discutim la neutralització i la feminització com enfocaments lingüístics per fer front a les conseqüències negatives de la gramaticalització del gènere, cosa que ha estat promogut per institucions polítiques reguladores del llenguatge. I concloem descrivint noves línies d'investigació.
TEORIA DE LA AUTO-CATEGORITZACIÓ
El capítol 1 d'aquest volum (veure Giles i Maass) descriu la notable influència de la teoria d'identitat social (per exemple, Tajfel i Turner, 1986), adaptada i ampliada dins el camp de la comunicació per Giles, col·legues i altres, en la investigació dels processos psicològics socials subjacents en la conducta grupal. La teoria de l'auto-categorització (Turner et al, 1987; Greenaway, Peters, Haslam i Bingley en aquest volum), que es troba emmarcada al seu torn dins de l'àmplia teoria d'identitat social, postula que els actes d'auto categorització cognitius dels individus proveeixen el fonament psicològic per als processos grupals. Turner i els seus col·legues (1987) sostenen que les representacions cognitives del "jo mateix" prenen la forma de, almenys, tres nivells d'abstracció que són rellevants per al concepte social d'un mateix: les auto-categoritzacions basades en la identitat d'un com a ésser humà, les auto-categoritzacions que defineixen a un mateix com a membre de certs grups socials (i no d'altres), i les auto- categoritzacions basades en la diferenciació d'un mateix respecte a altres membres del grup de pertinença. Es creu que les formes en que solem categoritzar-nos a nosaltres mateixos (juntament amb el contingut d'aquesta categoria) afecta les nostres experiències i comportaments socials, de manera que la pregunta sobre quins són els factors que determinen quina de les nostres auto-categoritzacions latents esdevenen sortints en una situació donada és central per al tema de la identitat social. En poques paraules, la teoria de l'auto-categorització postula que la saliència d'una categoria és producte de la interacció entre l'accessibilitat relativa a una categoria en una situació donada, i l'ajust entre el context i les característiques d'aquesta categoria. L'accessibilitat d'una categoria (és a dir, la predisposició individual a utilitzar-la) no només depèn de les expectatives o necessitats actuals de la persona, sinó també de les seves experiències anteriors (Turner, Oakes, Haslam, i McGarty, 1994).
Un element central d'aquest capítol és la noció que l'auto-categorització despersonalitza l'autopercepció, el que porta a les persones a inscriure’s en categories que generen un sentit de pertinença i susciten processos mentals i comportaments que s'ajusten al prototip dels elements del grup; en altres paraules, l'auto-categorització motiva les persones a estereotipar-se (Hogg i Reid, 2006).
Els mitjans pels quals les auto-categories es generen o construeixen són un element fonamental per entendre el concepte d'auto-categorització. En aquest capítol argumentem que la gramaticalització de gènere contribueix a la saliència (seguint la terminologia de la teoria de l'auto-categorització) del gènere com a categoria millorant l'acoblament entre el llenguatge utilitzat i les categories de gènere (perquè el llenguatge és un material d’estímul que conté informació sobre el gènere) i augmentant la disposició d'una persona per utilitzar el gènere com una categoria donant-li major sentit o rellevància (un està més predisposat a acudir a l'ús del gènere, ja que aquesta informació és necessària en l'elaboració del discurs).
GRAMATICALITZACIÓ DEL GÈNERE
Els substantius i pronoms que fan referència als éssers humans poden contenir informació sobre el gènere. En tots els casos (o al menys en la majoria d'ells), el sexe de la persona esmentada es codifica semànticament o lexicalment. En altres paraules, el sexe del referent constitueix part del significat de la paraula. Per exemple, en anglès, les paraules queen i she es refereixen a una persona de sexe femení, mentre que king i he al·ludeixen a una persona de sexe masculí. De la mateixa manera, les paraules "Catwoman" i "Spiderman" es refereixen inequívocament al sexe dels seus referents. La codificació semàntica del gènere opera d'una manera semblant a la codificació semàntica d'altres categories en els substantius, com els que s'utilitzen per referir-se a grups d'edat (nadons, nens, adults), orientació sexual (lesbiana, gai, heterosexual) ( vegeu Fasoli, Maass, i Sulpizio, en aquest volum) o aparença física (gegant, nan). No obstant això, el gènere dels referents humans també pot ser codificat gramaticalment.
Un llenguatge és considerat com a llenguatge de gènere gramatical si les paraules relacionades amb els substantius han d'estar gramaticalment acords amb la forma del substantiu. Aquesta concordança és l'essència dels sistemes de gèneres gramaticals (Corbett, 1991). Els sistemes de gènere poden estar compostos per dos, tres o més gèneres gramaticals, i poden estar basats en el sexe (o en la distinció entre el que és humà/no humà o animat/ inanimat). De fet, 112 de les 257 llengües (44%) incloses en l'Atles Mundial de les Estructures del Llenguatge (Wals, Dryer i Haspelmath, 2013) posseeixen un sistema de gèneres i, en 84 casos, aquest sistema es basa en el sexe. En els sistemes de gèneres basats en el sexe, l'assignació del gènere per als éssers animats normalment reflecteix el sexe del referent (per exemple, Regarde la danseuse en francès [Mira la ballarina]) en lloc del sexe de qui parla (en l'exemple anterior, tant els parlants masculins com femenins usarien la mateixa manera, no obstant això, veure Dunn (2014) per exemples de llenguatges que marquen el gènere del parlant). En anglès, el gènere s'especifica només en els pronoms personals, fent d'aquest idioma un rar exemple d'un sistema de gèneres pronominal (Corbett, 1991); a més, vist que els pronoms fan referència al sexe dels referents humans i que gairebé totes els ens no humans són referits com "it" (això), l'anglès ha estat descrit com un llenguatge de gèneres naturals (Stahlberg, Braun, lrmen i Sczesnyg, 2007). Per tant, es considera que l'anglès ocupa una posició intermèdia pel que fa a la gramaticalització del gènere; el gènere no es gramaticalitza de la mateixa manera que en els idiomes de gènere gramatical basats en el sexe (com el francès o l'alemany), però, tot i això, es gramaticalitza amb més freqüència que en les llengües que no tenen gramaticalització basada en el sexe (com el finès o el xinès mandarí).
La gramaticalització del sexe dels referents té conseqüències. El treball de Slobin (2003) "Thinking for Speaking" sosté que, pel fet que les llengües varien pel que fa a les opcions que ofereixen per a la codificació gramatical, també varien pel que fa a la influència que exerceixen sobre els processos mentals relacionats amb l'expressió lingüística. En el cas dels substantius ocupacionals (és a dir, substantius que es refereixen a activitats o ocupacions), l'alemany, per exemple, proporciona senyals morfològiques i gramaticals per distingir els referents d'acord al seu gènere. Per descriure un esdeveniment en alemany, per exemple, "el professor va oferir una poderosa i memorable conferència," l'orador ha de seleccionar entre "die Professorin" (la professora) i "der Professor" (el professor), mentre que en anglès, el orador no estaria obligat a indicar el sexe, però podria afegir marcadors de gènere, per exemple: el professor dona o el professor home.
En alguns idiomes no es pot evitar proporcionar informació sobre el sexe d'un referent. Per tant, aquests idiomes obliguen tant als parlants com als oients a considerar (conscient o inconscientment) el gènere dels referents. Això també s'aplica a la lectura i escriptura, encara que en l'enfocament de "Thinking for Speaking" això generalment es discuteix dins el context de l'elaboració del discurs. Els lectors de llengües generitzades o basades en el sexe, a diferència dels lectors de llengües no generitzadas o no basades en el sexe, poden esperar raonablement que el gènere dels referents es trobi codificat gramaticalment i, per tant, que pugui rescatar-se des del text.
Un repte per als idiomes que tenen un sistema de gèneres basat en el sexe és determinar quin gènere gramatical s'ha d'utilitzar en els casos en què el gènere dels referents no es coneix o és irrellevant, o quan es tracta d'un grup de gènere mixt. Davant aquest problema, existeixen diferents solucions possibles. Una d'elles és l'ús dels pronoms epicens (per exemple, el pronom "they" en anglès) o substantius epicens (per exemple, en francès "une personne" [una persona] s'utilitza per referir-se a homes i dones per igual) ; una altra solució és la invenció de noves formes d'assenyalar "qualsevol gènere", com en el cas del pronom personal en tercera persona "hen" en suec (Gustafsson-Senden, Tornar, Sant Lindqvist 2015), o el suggeriment de l'alemany sobre utilitzar el sufix -x com en la paraula "Professx" (professor) (vegeu AG feministisch Sprachhande ln der Humboldt de Berlín Universitatzu [2014]).
Una solució comuna en les llengües indoeuropees (per excepcions, veure Corbett, 1991) és l'ús dual de les formes gramaticals masculines. Si bé els noms ocupacionals femenins els trets des quals són marcats de forma gramatical i morfològica sempre indiquen que el referent és femení, les formes gramaticals masculines poden utilitzar-se per indicar a referents masculins (significat específic), referents masculins i femenins, o quan el gènere és irrellevant (sentit genèric).
Una conseqüència semàntica d'aquesta regla de significat dual és que les formes masculines es tornen ambigües (lrmen ScKurovskaja, 2010). Una conseqüència social és que s'estaria implicant que el gènere humà per defecte és masculí, contribuint així a la invisibilitat de les dones en el discurs (Martyna, 1980). Per tant, l'ús de formes masculines de forma genèrica ha estat criticat pel fet que relega la dona a un segon lloc (és a dir, és una pràctica sexista), observació que és compatible amb l'àmplia evidència empírica que la interpretació espontània predominant de les formes masculines és superior, fent menys probable que un significat genèric sigui transmès amb èxit (Stahlberg et al., 2007). A més, quan una persona considera l'ús genèric de formes masculines com una cosa problemàtica, en la majoria dels casos aquesta percepció resulta ser inversament proporcional al nivell d'aprovació d'aquesta persona a les tendències sexistes (Sarrasin, Gabriel, SL Gygax, 2012). En resum, els requisits per a l'especificació del gènere dels referents varien entre els diferents idiomes. Però el punt d’interès més gran per a aquest capítol és que les llengües de gènere marcat requereixen que el gènere dels referents sigui codificat gramaticalment, i en la majoria d'aquests idiomes (almenys en les llengües Indo-Europees) les relacions jeràrquiques del llenguatge s’han implementat de tal manera que algunes formes (com per exemple, la forma masculina) tenen més d'un significat i s'utilitzen per referir-se a una persona el sexe es desconeix o és irrellevant en el context, o bé per a un grup que inclou a persones d'ambdós sexes. És precisament a causa d'aquesta asimetria (per exemple, formes femenines = dones, mentre que formes masculines = homes o altres significats) en lloc de la simple existència dels sistemes de gèneres basats en el sexe, que moltes persones qualifiquen a alguns idiomes com sexistes (vegeu també Stahlberg et al, 2007).
IMPACTE PERCEPTIU I SOCIAL DE LA GRAMATICALITZACIÓ
DEL GÈNERE
Com hem dit anteriorment, suggerim que la gramaticalització del llenguatge contribueix a la saliència de les categories de gènere en dues maneres diferents: en primer lloc, quan el sexe dels referents humans es caracteritza morfològicament o fonològicament la rellevància perceptiva del gènere s'accentua i, en segon lloc, la necessitat de marcar el sexe dels referents humans fa que el gènere es converteixi en una categoria significativa i contribueix a la sensibilitat general cap al gènere. Aquest últim argument es basa en el postulat que les llengües de gènere basat en el sexe obliguen a l'orador a prestar una atenció rutinària a la categoria de gènere de la persona o persones a les que es refereixen. En resum (i sent tots els altres factors iguals), el gènere com a categoria social hauria de sortir a la superfície amb major facilitat per als parlants de llengües de gènere basat en el sexe que per als parlants d'altres llengües. Cal no oblidar, però, que parlar un llenguatge de gènere basat en el sexe no és un requisit previ per a l'auto-categorització en termes de gènere, ja que hi ha moltes altres variables (no totes relacionades amb el llenguatge) que contribueixen a la saliència de la categoria de gènere (és a dir, la distribució real dels gèneres, els trets de gènere perceptibles, com ara la vestimenta, etc.). A l'avaluar les conseqüències de la gramaticalització del gènere en termes de percepció i correlació social cal tenir en compte que el llenguatge s'aprèn a través d'interaccions socials i, per tant, és inevitable la influència de factors socials i culturals en el procés d’aprenentatge. Els parlants d'una llengua poden ser diferents dels parlants d'una altra llengua en altres variables culturals rellevants, a part del llenguatge parlat. Alguns dels autors les investigacions presentem en aquesta secció, han abordat aquesta qüestió centrant-se en els parlants bilingües (Dong, Wen, Zeng, 2014; Sato, Gygax, i Gabriel, 2013), mentre que altres han fet comparacions lingüístiques creuades, buscant reduir al mínim o controlar la varietat observada dins de la mostra (Chen & el seu, 2010; Guiora, Beit-Hallahmi, Fried, Yoder, 1982; Wasserman i Weseley 2009).
Afecta la gramaticalització a la saliència de les categories de gènere?
Chen i Su (2010) i Dong i col·legues (2014) van posar en evidència una diferència entre l'anglès i el xinès, a saber: que l'anglès diferència entre els pronoms femenins i masculins, mentre que el xinès (al menys de forma oral) no ho fa.
Dong i col·legues (2014) van examinar els errors en el gènere pronominal comesos per un grup d'alumnes xinesos amb domini de l'anglès, a l'ésser exposats a frases en aquest últim idioma amb pronoms que no coincideixen amb el gènere del subjecte, el qual va ser especificat de forma prèvia (exemple: Mark (antecedent masculí) va el zoològic cada dia després de la feina per observar els animals i relaxar-se. Ella (pronom femení) considera que és la millor manera de relaxar-se). En línia amb la hipòtesi de que els parlants xinesos poques vegades processen la informació sobre el gènere del referent a través de mecanismes lingüístics, els autors van trobar un efecte de paritat-imparitat (és a dir, els pren més temps la lectura quan el gènere del pronom no coincideix amb el gènere del nom que quan sí que ho fa) en els xinesos el segon idioma dels quals és l'anglès, però només quan l'antecedent (per exemple, Mark) que precedeix el pronom va ser presentat mitjançant una foto concordant amb el seu gènere.
En una comparativa realitzada sobre l'acompliment de parlants de xinès i anglès, específicament en les àrees d'escolta (Experiment 1) i lectura (Experiment 2), Chen i Su (2010) van descobrir que aquests van respondre amb menys precisió a les preguntes relacionades amb el gènere que a les no relacionades, mentre que la precisió en la respostes de les persones de parla anglesa era independent del tipus de pregunta. D'altra banda, les persones de parla anglesa van respondre amb molta més rapidesa a les preguntes relacionades amb el gènere que a les no relacionades, mentre que aquest no va ser el cas per als xinesos.
Sato i col·legues (2013) van investigar els efectes de la informació del gènere gramatical sobre els substantius en persones bilingües en francès (llenguatge de gènere basat en el sexe, és a dir, on els substantius són marcats gramaticalment pel gènere) i anglès (on els noms no són marcats gramaticalment pel gènere). Van trobar un efecte de transferència en el seu llenguatge primari, en particular per als bilingües menys equilibrats en la seva segona llengua: els parlants de francès nadius van interpretar els noms en anglès d'acord amb les corresponents marques de gènere gramatical francès, mentre que els parlants d'anglès nadius van ignorar les marques gramaticals del francès, ja que no estan disponibles en anglès. Això pot interpretar-se com un indicatiu que la disposició per buscar marcadors gramaticals de gènere depèn del nostre llenguatge natiu o llenguatge principal.
Fa més de 30 anys, Guiora i col·legues (1982) van posar a prova l'habilitat dels nens d'entre 16 i 42 mesos d'edat per categoritzar-se a si mateixos com a individus femenins o masculins. Tots els nens que van participar en l'experiment eren monolingües, d'idioma hebreu, (sistema de gèneres basat en el sexe), l'anglès (sistema de gèneres pronominal basat en el sexe) o el finès (sense sistema de gèneres). Més del 50% dels nens nadius en hebreu van ser capaços de classificar-se correctament a si mateixos com femenins o masculins des dels 25-27 mesos en endavant, mentre que la majoria dels nens nadius anglesos i finesos no van ser capaços de fer-ho fins a aconseguir l’edat de 34-36 mesos. En conjunt, aquests resultats proporcionen evidència preliminar de que la gramaticalització del gènere influeix en la facilitat amb què sorgeixen les categories de gènere en el discurs.
Influeix la gramaticalització al sexisme i en la igualtat de gènere?
Tan sols coneixem dos estudis que han explorat l'impacte de la gramaticalització del gènere en variables diferents de la predisposició i saliència perceptiva o lingüística; un sobre sexisme (Wasserman i Weseley 2009), i un sobre igualtat de gènere (Prewitt-Freilino, Caswell, ScLaakso, 2012). Aquest impacte no és evident per si mateix, ja que es podria argumentar que si bé la mera existència d'un sistema de gèneres basat en el sexe pot ser interpretat com a indici de que una comunitat lingüística li concedeix prou importància a les diferències sexuals com per garantir la seva representació dins de les categories gramaticals, això no implica necessàriament que els sexes siguin avaluats o tractats de manera diferent.
Wasserman i Weseley (2009) van argumentar que les llengües de gèneres basats en el sexe suggereixen que les dones i els homes són diferents i que, pel fet que les dones han estat tradicionalment un grup social oprimit, aquesta noció de diferència pot traduir-se en una constant intimidació cap a les dones, considerant-les com a éssers inferiors i atribuint connotacions negatives a la constant recerca de la igualtat d'oportunitats per part de les dones (p. 635). En el seu tercer experiment, estudiants bilingües de batxillerat van llegir un passatge de 80 paraules d'una novel·la i van completar una enquesta sobre actituds sexistes, podent ser en anglès (sistema de gènere pronominal) o espanyol (sistema de gèneres basat en el sexe). Satisfent les expectatives dels investigadors, els estudiants que van llegir el passatge i van respondre l'enquesta en anglès tendien a expressar actituds menys sexistes que els estudiants que van llegir i van respondre en espanyol. Tot i que aquests resultats il·lustren potencialment l'efecte de la gramaticalització sobre el sexisme, han de ser interpretats amb precaució, ja que el disseny de l'experiment no va identificar amb claredat els mecanismes cognitius subjacents o de motivació que van influir en les respostes dels participants.
Prewitt-Freilino i els seus col·legues (2011) també van investigar la relació entre el gènere gramatical i la igualtat dels gèneres socials, encara que només de forma empírica. Cent onze països van ser classificats, d'acord amb la rellevància gramatical del sexe en el seu idioma(s) oficial(s), en generitzats (73), no generitzats (26) o de gènere natural (11), utilitzant els criteris creats per Stahlberg i col·legues (2007). L'anàlisi, que va prendre en compte la ubicació geogràfica, la tradició religiosa, el sistema de govern i l'índex de desenvolupament humà, va revelar una diferència significativa entre les llengües generitzadas i les no generitzadas dins de l'escala coneguda com Bretxa Global de Gènere (Hausmann, Tyson, i Zahidi, 2009), el que reflecteix principalment el fet que els països del grup de llenguatge generitzat van obtenir puntuacions més baixes en el sub-índex de participació econòmica que els del grup de llengües no generitzades. El petit grup de països que parla una llengua de gènere natural va rebre la puntuació més alta en la Bretxa Global de Gènere (Global Gender Gap), reflectint principalment el fet que l'accés de les dones al poder polític és relativament elevat dins d'aquest grup.
Un cop més, encara que siguin potencialment il·lustratius respecte a l'impacte de la gramaticalització, aquests resultats han de ser interpretats amb precaució, ja que és difícil vincular els efectes a les similituds lingüístiques (en lloc de les similituds històric-culturals). El grup amb un llenguatge de gènere natural està compost per tan sols dos sub-grups: Un, geogràfic-lingüístic (països escandinaus amb llengües nòrdiques) i un altre que compartia antecedents històrics de colonització britànica (set països on l'anglès s'havia convertit en un dels idiomes oficials com a resultat de la colonització). D'altra banda, no va ser possible deslligar els efectes de la gramaticalització i l’asimetria en l'ús de formes gramaticals de gènere, en base a les dades disponibles sobre les diferències en les bretxes de gènere entre el grup d'idiomes generitzats i el grup d'idiomes no generitzats.
ASIMETRIES EN L'ÚS I PERCEPCIÓ DE LES FORMES GRAMÀTICALS
S'han utilitzat diversos mètodes per investigar la manera en què els lectors de llengües amb gènere marcat interpreten les formes masculines i femenines (per exemple, seguiment ocular a Esaulova, Reali, i von Stockhausen, 2014; activitat magneto-encefalogràfica a Molinaro, Barber, Pérez, Parkkonen, i, Carreiras, 2013; mesuraments ERP a Caffara, Siyanova- Chanturia, Pesciarelli, Vespignani, Cacciari, 2015; ocupació d'un llenguatge artificial a Ott18cBehne, en revisió). En línies generals, els estudis empírics sobre l'ús de les formes masculines indiquen que, fins i tot quan puguin ser interpretades com genèriques, els lectors són més propensos a interpretar-les de manera específica, al menys en situacions que no tenen informació lingüística o no lingüística contradictòria.
Creiem que aquesta tendència a interpretar les formes masculines com a formes que es refereixen únicament als homes té fortes implicacions per a les cognicions auto-rellevants basades en la pertinença al grup (auto-estereotips) i, per conseqüència, per als interessos professionals i les opcions ocupacionals.
"Què vol dir això?" Formes gramaticals masculines i límits del grup
Tot i que la gramaticalització del gènere ajuda a la saliència de la categoria de gènere, fer servir formes masculines genèricament per referir-se a tots els membres d'un àmbit contribueix a la incertesa de les dones sobre si la forma masculina marca un límit de gènere o no. Dit d'una altra manera, es crea una ambigüitat pel que fa a si el seu grup (dones) pertany a aquest àmbit en particular. Això és absolutament crucial, ja que el sentit de pertinença és essencial per al compromís i la motivació a l'èxit (Walton i Cohen, 2007). Vervecken, Hannover, i Wolter (2013) van demostrar que en els idiomes alemany i holandès (idiomes de gènere basat en el sexe) les associacions de gènere en els nens (6 a 12 anys) i la percepció de l'èxit ocupacional en dones i homes es van veure influenciades quan les ocupacions estereotípicament masculines eren referides utilitzant només la forma masculina (que pot ser interpretada com genèrica) o de la manera tant femenina com masculina (anomenada forma dual o parella). L'interès de les nenes (però no la dels nens) per ocupacions masculines va resultar influenciat per la forma utilitzada; les nenes van mostrar menys interès cap a aquestes ocupacions quan es van presentar només en forma masculina que quan es van presentar en forma dual, mentre que l'interès dels nois no es va veure afectat per la forma lingüística (per a resultats similars en francès amb una mostra d'adolescents de entre 14 a 15 anys, veure Vervecken, Gygax, Gabriel, Guillod, ISL Hannover, 2015).
Stout i Dasgupta (2011) van demostrar que en anglès l'ús del pronom "ell" per referir-se al candidat ideal durant una entrevista de treball simulada, va portar a les dones a reportar un menor sentit de pertinença, menor motivació per obtenir l'ocupació i l'expectativa de sentir-se menys identificades amb la feina, que quan l'entrevistador va utilitzar genèrics de gènere neutre ( "one"; "he or she"). L'elecció del pronom va ser vista com un indicatiu sobre si els participants de el grup (en aquest context, les dones) tenien o no dret a ser membres de la categoria corresponent. L'ús de "ell", tot i que presumiblement amb la intenció d'emprar un pronom genèric, sembla haver estat percebut per les dones com una indicació d'ostracisme.
Horvath i Sczesny (2016) també van demostrar que els avaluadors dels candidats es van veure influenciats pel llenguatge durant l'avaluació de les candidates que aspiraven a obtenir càrrecs directius d'alt nivell.
De la mateixa manera, en una investigació basada en l'evidència de que la memòria es veu afectada per la rellevància personal, Crawford i Ingles (1984) van demostrar que les participants de sexe femení, i no els de sexe masculí, van recordar millor la descripció de les professions (psicòleg, advocat, etc.) quan es van utilitzar pronoms inclusius quant a gènere, en comparació a quan només es van utilitzar pronoms masculins.
Superant els límits - Model d'activació del Significat
Encara que pugui semblar que la interpretació específica de les formes masculines és la predominant, les raons subjacents d'aquest fet encara no estan del tot clares. Recentment hem proposat, provisionalment, una explicació basada en un model d'activació del significat (Lévy, Gygax, i Gabriel, 2014). En línia amb el model d'activació-selecció (Gorfein, Brown i Debiasi, 2007), les paraules es representen com un conjunt d'atributs ponderats, l'activació inicial (per exemple, si al llegir "dreta" s'activa el concepte de "oposat a l'esquerra "o" opció política ") depèn de la seva ponderació d'activació general. La selecció d'un significat particular (per exemple, "opció política") augmenta la ponderació dels atributs associats a aquest significat i, per tant, augmenta la probabilitat de que aquest significat sigui activat en el futur. Dins el context del processament dels substantius ocupacionals usant la forma masculina, es podria argumentar que el significat que se'ls atribueix resulta determinat per la ponderació relativa de les característiques associades als significats específics i genèrics.
Aquesta ponderació depèn al seu torn de la freqüència amb què els lectors s'han vist exposats als dos significats. Donada la seqüència en la qual s'aprenen els significats, el significat específic en general s'aprèn un parell d'anys abans que el significat genèric (Gygax, Gabriel, Sarrasin, Garnham i Oakhill, 2009). I ja que en la societat contemporània hi ha més ocupacions masculines estereotipades que femenines (Gabriel, Gygax, Sarrasin, Garnham, i Galthill, 2008; Miserskyetal., 2014), el que és probable que doni com a resultat una major exposició dels homes en les notícies dels mitjans de comunicació, és raonable suposar que el significat específic s'activa amb molta més freqüència.
L'evidència de que hi ha un model d'activació del significat procedeix d'una sèrie d'estudis experimentals en francès (Gygax i Gabriel, 2008; Gygax et al, 2012; Levy et al, 2014), en els quals es va intentar modificar el vincle home = masculí. En tots aquests experiments es van presentar als participants parelles de paraules que consistien en un terme d'afinitat femenina o masculina en la seva forma singular i un substantiu ocupacional en la forma plural masculina (per exemple, soeur [germana] - musiciens [els músics] o frère [germà] -musiciens [músics]). Se'ls va demanar que indiquessin si la persona esmentada pel terme d'afinitat podria ser part del grup esmentat pel substantiu ocupacional (per exemple, podria una mainadera ser part d'un grup de músics?). Els resultats en tots els experiments, independentment de les manipulacions experimentals addicionals, van mostrar que els participants van donar una menor quantitat de respostes positives (i de forma més lenta) en les parelles de paraules experimentals que incloïen un terme d'afinitat femenina (per exemple, una germana) en lloc d'un terme d'afinitat masculina (per exemple, un germà), indicant així una tendència a interpretar la forma masculina en el sentit de gènere específic abans que en el sentit genèric. Gygax i Gabriel (2008, Experiment 2) van mostrar que l'activació del significat genèric de la forma masculina podia fins i tot disminuir en certs contextos. Per exemple, quan es va presentar als participants amb noms en la forma femenina en una tasca preliminar no relacionada, les seves respostes a la tasca principal experimental van indicar d'una forma encara més intensa que interpretaven la forma masculina en el seu sentit específic (per exemple, fins i tot menys respostes positives a parelles de paraules experimentals que incloïen un terme de parentiu femení). Dit d'una altra manera, activar la forma femenina = dona semblava, potser a través d'un mecanisme de contrast, augmentar l'activació relativa de la forma masculina = homes.
En un intent de modificar l'activació inicial de la interpretació genèrica de
les formes masculines, Gygax i els seus col·legues (2012) van recordar explícitament als participants la regla que la forma masculina pot ser interpretada com una forma genèrica i se'ls van donar instruccions per tenir en compte la regla a l'hora de completar l'experiment. Tot i que el recordatori va conduir a un augment de respostes positives a les parelles de paraules experimentals que incloïen un terme de parentiu femení, els participants encara es mostraven molt més lents a l'hora de respondre positivament a aquestes parelles que a aquelles que incloïen un terme de parentiu masculí. Els autors van argumentar que això es devia al fet que el significat específic de la forma masculina sempre s'activa a través d'un procés passiu (és a dir, incontrolable). Mentre que el significat genèric només s'activa a través d'un procés estratègic, que no és capaç d'anul·lar el procés d'activació passiva. En la terminologia de el model de selecció d'activació, un recordatori explícit de la interpretació genèrica de la forma masculina no és suficient per compensar el pes dels atributs associats amb el seu significat específic.
Levy i col·legues (2014) van usar una manipulació experimental més subtil per intentar augmentar el pes relatiu de la interpretació genèrica de la forma masculina. Van augmentar gradualment la proporció de parelles en la tasca, incloent un terme de parentiu femení en comptes d'un terme de parentiu masculí (el paper substantiu estava sempre en forma masculina) Això va semblar augmentar l'activació de la interpretació de gènere: a mesura que augmentava la proporció de parelles que incloïen un terme de parentiu femení augmentat, es feia més probable que els participants acceptessin els substantius de parentiu femení en les parelles de formes masculines. Un simple augment en l'exposició a parelles femení-masculí va ser suficient per esborrar parcialment el límit marcat per l'ús de les formes masculines.
Aquesta investigació documenta el fet que els lectors poden ser obligats a comprendre les formes masculines d'una manera genèrica, i que això - en línia amb un model d’activació de significat - s'aconsegueix més fàcilment mitjançant l'exposició de les persones a estímuls específics que explicant com hauria o podria ser interpretada una forma gramatical.
ESTRATÈGIES PER A ELIMINAR L’ASIMETRIA
L'asimetria en l'ús de les formes de gènere gramaticals ha estat un tema de debat polític des de la dècada dels 70. S'han suggerit alternatives lingüístiques i s'han establert en països europeus en diversos graus (per exemple, Moser, Sato, Chiarini, DmitrowfDevold, Sc Kuhn, 2011). No obstant això, malgrat que els parlants de llengües conscients de gènere són percebuts positivament (Vervecken i, Hannover, 2012), la implementació d'aquest tipus de llenguatge està lluny de ser una empresa fàcil (per exemple, Koeser, Kuhn i Sczesnyq 2015; Kuhn i Gabriel, 2014), s'han suggerit dues estratègies principals per eliminar l’asimetria (per a una revisió, veure Hellinger i Pauwels, 2007): visibilitat per feminització (per exemple, l'ús de formes duals en alemany: Studentinnen und Sludenten [estudiants homes i dones]), i des-generització per neutralització per exemple, una sola forma per referir-se als homes i les dones, com les formes nominalizadas alemany. ex ., Studierende [els que estudien]).
En la terminologia de la teoria de l'auto-categorització, les estratègies de neutralització ajuden a fer menys sortint la categoria de gènere, mentre que les estratègies de feminització mantenen la categoria de gènere sortint, però (a) tracten d'augmentar la visibilitat de les dones en el discurs al referir-se explícitament a elles i (b) eviten l'ús asimètric de les formes gramaticals masculines i femenines.
Tot i que les estratègies de neutralització haurien de conduir a canvis interessants en les representacions mentals de gènere de parlants i lectors (i comportaments associats) encara no s’els ha concedit molta atenció, tot i que hi ha dos estudis rellevants disponibles (Gabriel & Gygax, 2008; Sato , Gabriel, i Gygax, 2016). A Noruega, els sufixos femenins s'han anat quedant obsolets, i els parlants cada vegada s'han vist més exposats a formes masculines que es refereixen a les dones (com en la manipulació experimental de Levy et al., 2014). Gabriel i Gygax (2008) van trobar que l'estratègia de Noruega ha donat lloc a una forma gramatical predominantment masculina, perdent parcialment el seu significat en funció del gènere. Tanmateix, els seus resultats també indiquen que les representacions de gènere dels lectors estaven basats en estereotips de gènere.
A primera vista, aquests resultats assenyalen una altra forma de discriminació amb un origen diferent.
En alemany els participis i els adjectius nominalitzats no tenen marca de gènere, a diferència dels substantius (per exemple, substantius: der Student (masculí) (l'estudiant home), die Studentin (femení) [la estudiant]; formes nominalizadas: die/der Studierende [el / la que està estudiant]. Un estudi realitzat per Sato i col·legues (2016) va mostrar que les formes
nominalitzades donen lloc a representacions més equilibrades que els seus substantius masculins semànticament relacionats. Tot i que les estratègies de feminització poden conduir a una saliència de gènere, fins i tot en les ocasions en què el sexe de referència pot ser irrellevant des de la perspectiva de l'orador, s'ha al·legat -i s'ha demostrat empíricament - que augmenten la visibilitat de les dones en el discurs perquè es refereixen explícitament a les dones (per exemple, Gabriel et al., 2008).
No obstant això, alguns autors han argumentat que la feminització només tindrà èxit si les formes femenines són seleccionades i utilitzades amb cura. Merkel, Maass, i Frommelt (2012) van observar que les dones professionals italianes a les quals s'esmentava mitjançant formes femenines simètriques de nou encuny (per exemple, en presidents (el president femení) van ser percebudes com a posseïdores del mateix estatus social que aquelles que van ser descrites amb formes masculines (per exemple, il President), mentre que les esmentades per les formes femenines tradicionals (per exemple, la_presidentessa [el president de gènere femení], una paraula que també va ser usada històricament per referir-se a l'esposa del president) se'ls atribuïa un menor estatus social.
Una nota semblantment cautelosa va ser apuntada per Formanowicz, Bedynska, Cislak, Braun, i ocSczesny (2013) en la seva investigació en el context polonès de com l'avaluació de les sol·licitants femenines per ocupar un treball estava influïda per la forma gramatical en què es va presentar la seva professió. Al llarg de tres estudis, les dones sol·licitants per assolir un determinat treball amb una denominació de l'ocupació en forma femenina en els seus CVs van ser avaluades menys favorablement que els candidats masculins i femenins sol·licitants que van usar una forma gramaticalment masculina. De la mateixa manera, Budziszewska, Hansen, ScBilewicz (2014) van trobar que els homes, però no les dones, percebien a les dones descrites amb noms de llocs de treball femenins com menys càlides i no significativament menys competents que les dones amb títols de treball masculins .
Resumint, qualsevol d'aquestes estratègies (feminització i neutralització) té avantatges i desavantatges, i decidir quina estratègia adoptar depèn dels objectius específics i del context lingüístic i social. No obstant això, queden per fer més investigacions per delimitar les conseqüències de cadascuna de les estratègies.
CONCLUSIONS
En aquest capítol, ens hem centrat en com les característiques particulars de la llengua ajuden a fer del gènere una categoria sortint i influencien els límits intergrupals. Hem al·legat que aquestes característiques influeixen en el grau en què les dones estan incloses en el discurs general i en dominis específics.
Hi ha molta variació en els idiomes en la mesura que es gramaticalitza el sexe de el referent humà. Si es gramaticalitza el sexe, parlants i oients han d'estar contínuament pendents dels referents de gènere. Hem argumentat que la gramaticalització de gènere contribueix a la saliència de les categories de gènere, la qual cosa el fa més probable que el gènere s'utilitzi com a base per a l'auto-categorització. Tot i el seu impacte en les interaccions socials ha estat relativament poc estudiada, hi ha evidències que donen suport a aquesta hipòtesi. Per exemple, Palomares (2004), va demostrar que les diferències de comunicació basades en el gènere només sorgeixen quan el gènere és sortint. Són necessàries investigacions addicionals per entendre millor com l'ús de referències marcades gramaticalment amb el gènere contribueixen a aquesta dinàmica.
Al seu torn, la gramaticalització del gènere planteja inevitablement la qüestió de com indicar que el gènere és irrellevant. L'ús asimètric de formes gramaticals -que segueix sent generalitzat - no és una solució, ja que l'ambigüitat potencial té conseqüències que arriben més enllà del discurs. Les estratègies de neutralització i de feminització com alternatives per a un ús genèric de termes masculins han merescut una atenció desigual per part de la investigació empírica. El que és lamentable, ja que, encara que ambdues estratègies apunten un mateix objectiu (proporcionar igualtat de gènere), poden provocar efectes col·laterals dispars. En el context dels grups racials i ètnics, les diverses ideologies de daltonisme i multiculturalisme han provocat efectes dispars, per exemple, sobre els estereotips i els prejudicis, i en els membres de les majories i de les minories (Rattany Ambady 2013). Una via fructífera per a la investigació accessòria podria ser, doncs, comparar com les estratègies lingüístiques afecten les interaccions entre els grups, explorar si tenen resultats dispars per a dones i homes, i si la pertinença a un grup prediu el suport de qualsevol d'aquestes estratègies
En el passat, aquest tema ha atret l'atenció de la majoria dels interessats en l'idioma anglès, però el cos d'investigació centrat en altres idiomes està creixent. Ampliar la diversitat dels idiomes estudiats és molt positiu, ja que això pot permetre diferenciar millor els efectes generals dels lingüístic-culturals.
