A la Barcelona dels anys 1924 a 1931, la Maria Teresa i l’Eugeni viuen una vida marcada pel privilegi i l’estabilitat. Però l’adversitat no tarda a colpejar-los. La Maria Teresa s’encara amb la tragèdia, fins i tot replantejant-se profundament el seu paper com a dona i el lloc que ocupen les dones en uns societat que sovint les silencia. Descobreix en la música la seva propia veu. Però a mesura que s’alça amb valentia, les proves que el destí li imposa es multipliquen.
Sonata d’una Dama, finalista del Premi Josep Pla 2025, combina valors literaris amb una sòlida esploració del comportament humà, enriquida pel conneixement de l’autora com a psicòloga social. Amb una mirada precisa i sensible, Viladot construeix personatges profundament arrelatsen la seva època, oferint una anàlisi subtil i encertada de les emocions i les contradiccions humanes.
Opinió | A ESTONES
24 D’ABR. 2025 6:25
Sonata d’una dama
Maria Àngels Viladot té una trajectòria important com a psicòloga social, sociolingüista i experta en estudis de gènere, amb una activitat docent a la Universitat Autònoma de Catalunya (1976-1986) i a la Universitat Oberta de Catalunya (1992-2016) i amb un seguit d’assaigs sobre la situació del català, com Identitat i vitalitat lingüística dels catalans (1993) i sobre els estereotips i la violència de gènere, com Género y poder en las organizaciones (2017). Però Viladot és alhora una autora d’una obra de gruix en el camp de la ficció, amb novel·les com Ocell de tempesta i Dibuixos amagats i reculls de relats com La fúria de Fandango i altres relats o Disset esclats.
Recentment, ha publicat la novel·la Sonata d’una dama, una obra amb la qual va quedar finalista a la darrera edició del Premi Josep Pla i que constitueix una fita rellevant dins de la seva producció literària. Com ella mateixa exposa a l’inici del volum, s’hi explica una història basada en fets verídics, que, situats a la Barcelona dels anys vint i trenta del segle XX, combina la bellesa amb la tragèdia inesperada, les emocions lluminoses i les ombres més trasbalsadores.
A Sonata d’una dama Viladot ens ofereix un retrat d’una època inquieta, il·lusionant i perillosa. L’exposició internacional de 1929, la República, anarquisme, catalanisme, sufragisme, pistolerisme (Primo de Rivera prohibeix la venda d’armes, però se’n continua fent de sotamà)... són l’escenari d’un matrimoni entre un ginecòleg prestigiós i Maria Teresa de Berga, una filla d’una família mallorquina monàrquica i acabalada, atreta pel món de la música i dotada d’inici per a la interpretació i després per a la composició. El naixement d’una filla acaba amb una eclàmpsia que deixa seqüeles a la mare, que des d’aleshores requerirà suport i caurà en una depressió, acompanyada d’una sensació d’inutilitat. Hi lluitarà emprenent una rehabilitació que li permetrà recuperar la capacitat d’escriure amb la mà esquerra i rebutjant el perfil tradicional de la «dona ombra» o «l’àngel de la llar». Però aquest procés de represa queda sotraguejat per la successió d’anònims que comença a rebre el seu marit, finalment assassinat a la terrassa de l’antic Hotel Colón a la plaça de Catalunya.
Sonata d’una dama és una novel·la que segueix un fil cronològic lineal i on s’aprofundeix en la ment dels protagonistes, amb una gran riquesa descriptiva i un esforç reeixit per aportar-nos el batec cultural i polític de la societat del moment. De fet, l’aspecte psicològic és un dels més ben desenvolupats del llibre, juntament amb la reflexió crítica sobre el paper social de la dona. Un dels capítols més interessants és la conversa entre Maria Teresa de Berga i Maria Isabel Sorribes (amb una cama amputada) dalt d’un vaixell que fa la travessia de Barcelona a Palma, a Mallorca. Hi podem llegir: «Les persones són (...) com relats... Ens construïm a nosaltres mateixes i ens narrem interiorment».