Maria Àngels Viladot torna al gènere de la narrativa breu per oferir-nos una vintena de relats que radiografien amb precisió i humor, i també amb tendresa, les alegries i les misèries de l’ànima humana.

*********

En aquest recull de relats trobarem la gelosia, la hipocresia, el rancor, l’assetjament, la memòria selectiva, el dol, l’odi, la nostàlgia, l’avorriment, i la llibertat, en conclusió. Amb tot, malgrat girar entorn la incomunicació, és una obra de comunicació: un conjunt de relats sobre la necessitat i la nostàlgia de la comunicació.

A part de la significació mateixa del relat, el seu domini del ritme demostra un gran talent. De fet, Maria Àngels Viladot escriu amb una claredat i cadència que ens enganxen de seguida a la lectura. I això ja des del primer episodi, aquest arran de les riuades del Vallès, l’any 1962.

Del Pròleg de Norbert Bilbeny

**********

Podríem dir que al recull La fúria de Fandango... l’autora ens mostra actituds, sentiments, situacions, pulsions on l’humor també hi té cabuda, cosa que és molt d’agrair. En tots hi ha un aprofundiment en allò que s’explica, segurament fruit de la formació de l’autora, amb una llarga trajectòria com a psicòloga experimental, que sap escodrinyar sentiments,
accions, situacions que són universals. D’aquesta manera les vivències dels personatges no són simples relats de fets, sinó que s’hi assaboreix un aprofundiment en la reflexió d’allò que s’està narrant i en la voluntat de voler donar coherència als sentments i a les reaccions dels personatges.

De l’Introducció de Carme Arenas

El pots comprar a:

https://www.llibres.cat/products/481682-la-furia-de-fandango-i-altres-relats.html

https://onallibres.cat/buscar?search=La+f%C3%BAria+de+fandango